La trobada entre les diverses alineacions es posa de manifest en la macla resultant, situant en aquest punt l’accés i el vestíbul principal, per tal d’aconseguir , a través de la prolongació de part de les estructures i dels diversos paviments, una lectura global del conjunt.

L’accés a l’edifici es realitza de forma pausada, penetrant en el que es punt de intersecció de les diferents traces dels dos volums, i que es configura com un gran buit, en l’absència de la matèria, i des d’on es generen i on conflueixen tots els volums i recorreguts interiors de l’edifici.

El projecte deixa ben referenciat el lloc de les antigues edificacions, no tan sols per la manca d’alineació als vials, si no també pel seu caràcter compacte però volumètricament fragmentat, mentre que l’edificació principal es formalitza com un volum net que s’obre cap el parc, deixant que aquest penetri en l’edifici i contenint-lo al seu interior amb un mur gruixut que es reflexa en la façana al carrer, pètria, poc perforada i d’aparença robusta.